Els nous currículums LOMLOE per a Matemàtiques

Pablo Beltrán-Pellicer, 21 d’abril de 2022

És probable que hagis llegit o sentit que els nous currículums LOMLOE són més competencials. En aquest article veurem què significa això i quines implicacions té en l’ensenyament de les matemàtiques.

Per damunt de tot, el que condiciona el desenvolupament del currículum són les competències clau. La normativa assenyala que són aquelles destreses que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat pugui progressar amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu, i afrontar els principals reptes globals i locals. Defineixen el que s’anomena el perfil de sortida de l’alumnat (allò que s’espera en acabar l’etapa) i són les següents:

a) Competència en comunicació lingüística
b) Competència plurilingüe

c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)
d) Competència digital
e) Competència personal, social i d’aprendre a aprendre
f) Competència ciutadana
g) Competència emprenedora
h) Competència en consciència i expressions culturals

Si bé és cert que la idea de competència ja era central en els currículums anteriors, ara s’emfatitza molt més.

En aquesta etapa s’ha de propiciar l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les matèries que apareixen enunciades a l’articulat.

En què es tradueix aquest èmfasi més gran en l’aspecte competencial?


  1. A més de les competències clau, es descriuen competències específiques a cada matèria.
  2. Els criteris d’avaluació apareixen lligats directament al desenvolupament de les competències.

El primer punt era urgent. No es podia considerar un veritable desenvolupament competencial per matèries des de les competències clau. Per aquest motiu, els nous currículums descriuen, per a cada matèria, una sèrie de competències específiques que contribueixen a adquirir les competències clau.

Habilitats que l’alumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions l’abordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada matèria o àmbit. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, per una banda, el perfil de sortida de l’alumnat, i per l’altra, els sabers bàsics de les matèries o àmbits i els criteris d’avaluació.

Els criteris d’avaluació, precisament, es defineixen en relació amb cada una d’aquestes competències.

En matemàtiques, les competències específiques s’agrupen en cinc eixos, relacionats entre si:

  • Eix de resolució de problemes
    • CE.M1. Interpretar, modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i propis de les matemàtiques aplicant diferents estratègies i formes de raonament per explorar maneres diferents de procedir i obtenir solucions possibles. Connectada amb STEM1, STEM2, STEM3, STEM4, CD2, CPSAA5, CE3, CCEC4.
    • CE.M2. Analitzar les solucions d’un problema fent servir diferents tècniques i eines, avaluant les respostes obtingudes, per verificar la seva validesa i idoneïtat des d’un punt de vista lògic i la seva repercussió global. Connectada amb STEM1, STEM2, CD2, CPSAA4, CC3, CE3.
  • Eix de raonament i prova
    • CE.M3. Formular i comprovar conjectures senzilles de forma autònoma, reconeixent el valor del raonament i l’argumentació per generar nou coneixement. Connectada amb CCL1, STEM1, STEM2, CD1, CD2, CD5, CE3.
    • CE.M4. Utilitzar els principis del pensament computacional organitzant dades, descomponent en parts, reconeixent patrons, interpretant, modificant i creant algorismes per modelitzar situacions i resoldre problemes de manera eficaç. Connectada amb STEM1, STEM2, STEM3, CD2, CD3, CD5, CE3.
  • Eix de connexions
    • CE.M5. Reconèixer i utilitzar connexions entre els diferents elements matemàtics interconnectant conceptes i procediments per desenvolupar una visió de les matemàtiques com un tot integrat. Connectada amb STEM1, STEM3, CD2, CD3, CCEC1.
    • CE.M6. Identificar les matemàtiques implicades en altres matèries i en situacions reals susceptibles de ser abordades en termes matemàtics, interrelacionant conceptes i procediments per aplicar-los en situacions diverses. Connectada amb STEM1, STEM2, CD3, CD5, CC4, CE2, CE3, CCEC1.
  • Eix de comunicació i representació
    • CE.M7. Representar, de manera individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics utilitzant diferents tecnologies, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. Connectada amb STEM3, CD1, CD2, CD5, CE3, CCEC4.
    • CE.M8. Comunicar de manera individual i col·lectiva conceptes, procediments i arguments matemàtics utilitzant el llenguatge oral, escrit o gràfic, fent servir la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i coherència a les idees matemàtiques. Connectada amb CCL1, CCL3, CP1, STEM2, STEM4, CD2, CD3, CE3, CCEC3.
  • Eix socioafectiu
    • CE.M9. Desenvolupar destreses personals, identificant i gestionant emocions, posant en pràctica estratègies d’acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i adaptant-se davant de situacions d’incertesa, per millorar la perseverança en la consecució d’objectius i el gaudi en l’aprenentatge de les matemàtiques. Connectada amb STEM5, CPSAA1, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3.
    • CE.M10. Desenvolupar destreses socials reconeixent i respectant les emocions i experiències dels altres, participant activament i reflexivament en projectes en grups heterogenis amb rols assignats per construir una identitat positiva com a estudiant de matemàtiques, fomentar el benestar personal i crear relacions saludables. Connectada amb CCL5, CP3, STEM3, CPSAA1, CPSAA3, CC2, CC3.

Qualsevol d’aquestes competències es fonamenta en una sèrie de sabers que els estudiants han d’adquirir. Aquests sabers es classifiquen en el que s’ha anomenat sentits. Què són aquests sentits?

Sentits? Sabers?


Dir que els sentits del nou currículum de matemàtiques són l’equivalent als blocs de contingut del currículum anterior seria simplificar-ho molt. Vegem en primer lloc quins són aquests sentits:

  • Sentit numèric
  • Sentit de la mesura
  • Sentit espacial
  • Sentit algebraic i pensament computacional
  • Sentit estocàstic
  • Sentit socioafectiu

S’anomenen sentits per subratllar, abans que res, que l’objectiu consisteix a aconseguir que l’alumnat assoleixi una comprensió profunda dels sabers, que li permeti posar en joc aquests coneixements de manera flexible i interconnectada en gran varietat de contextos i situacions.

Com dèiem, cada un d’aquests sentits engloba una sèrie de sabers. Aquests sabers són una combinació de coneixements, destreses i actituds l’aprenentatge dels quals és necessari per adquirir les competències específiques. Cada sentit és transversal a cada eix competencial. Dit d’una altra manera, els diferents sentits contribueixen a desenvolupar cada un dels eixos competencials.

El sentit socioafectiu és una de les grans novetats del nou currículum de matemàtiques. Al currículum anterior es podia trobar algun dels seus elements al bloc de continguts transversals. Ara el domini socioafectiu apareix tant com a eix competencial, amb els seus propis criteris d’avaluació, com constituint un dels sentits. Es distingeixen dos components clars:

  • La gestió de les emocions i la seva influència en el desenvolupament d’actituds i creences vers les matemàtiques i vers el seu ensenyament i aprenentatge.
  • El desenvolupament de destreses socials, orientades a la participació en condicions d’igualtat i respecte.

Les situacions d’aprenentatge que experimenta l’alumnat influeixen en les seves actituds i creences vers la matèria. Resulta indispensable aprendre a identificar emocions com l’ansietat, i apreciar que amb freqüència formen part d’afrontar els reptes d’aprenentatge, especialment quan s’experimenta certa dificultat per avançar. És per això que es convida a reservar moments per reflexionar sobre com fer front a aquestes emocions. Per fer-ho serà fonamental la interacció en condicions d’igualtat i respecte, de manera que la posada en comú, en parelles, grups petits o grup gran, serà un element a treballar a l’aula. La perspectiva de gènere, més enllà dels referents que es puguin proporcionar en temes concrets, troba el seu millor aliat en un tractament adequat d’aquestes interaccions.

Com repercuteix el nou currículum a l’aula?


La repercussió més important per a la pràctica docent és que aquesta proposta ens permetrà aprofundir més en els continguts (els sabers dels sentits corresponents).

El model en espiral, tal com el concebia l’antic currículum, suggeria treballar una gran quantitat de temes a cada curs, cosa que només permetia fer-ne un tractament superficial. Ara, atès que la nova normativa dona marge perquè cada centre concreti la proposta curricular que s’ha de completar al llarg de l’ESO, és possible aturar-se l’estona necessària per aprofundir en cada tema i construir uns bons fonaments, sense haver de «repetir» els mateixos temes a cada curs.

Poder aturar-se en cada un dels sabers permet allunyar-se d’un ensenyament centrat en l’aprenentatge de tècniques per repetició i passar a un ensenyament a través de la resolució de problemes, en què les matemàtiques es construeixen «amb» l’alumnat, no davant seu. De fet, el currículum indica de manera explícita que resoldre problemes no és solament un objectiu d’aprenentatge, sinó un mitjà pel qual es construeixen els conceptes.

Sabers bàsics


A. Sentit numèric

1. Comptatge
2. Quantitat
3. Sentit de les operacions
4. Relacions
5. Raonament proporcional
6. Educació financera

B. Sentit de la mesura

1. Magnitud
2. Mesurament
3. Estimació i relacions

C. Sentit espacial

1. Formes geomètriques de dues i tres dimensions
2. Localització i sistemes de representació
3. Moviments i transformacions
4. Visualització, raonament i modelització geomètrica

D. Sentit algebraic

1. Patrons
2. Model matemàtic
3. Variable
4. Igualtat i desigualtat
5. Relacions i funcions
6. Pensament computacional

E. Sentit estocàstic

1. Organització i anàlisi de dades
2. Incertesa
3. Inferència

F. Sentit socioafectiu

1. Creences, actituds i emocions
2. Treball en equip i presa de decisions
3. Inclusió, respecte i diversitat


ESCRIT PER
Pablo Beltrán Pellicer – Universidad de Zaragoza
@pbeltranp